(Es la primera y última entrada que hago en catalán, aunque me gustaría hacer muchas más)
La pregunta és senzilla: fins quan haurem d'aguantar a un país que no ens vol, però tampoc ens deixa marxar?
Ahir va ser la final de l' Eurocopa i vaig haver d'escoltar comentaris en contra de Catalunya i a favor d'Espanya sense cap mena de sentit. Parlen per parlar. No saben que sense Catalunya, Espanya s'enfonsa? És divertit veure com alguns catalans celebren la victòria d'un país que els critica, que els humilia. Només cal mirar TeleMadrid o Intereconomia, aquests si que parlen per parlar. Es creuen superiors als catalans, como si fóssim d'una altre espècie. És trist compartir el mateix aire que respirem amb aquesta classe d'humans que no es mereixen ser persones. Un cop, mirant un programa espanyol vaig sentir que li preguntaven al convidat: "¿Prefieres que tu hijo sea homosexual, negro o catalán?". Perdona? Què hi ha de dolent en ser homosexual? O negre? O català? És creuen superiors, i creuen que tenen dret a tracatar-nos com si no fóssim res, com si no tinguéssim valor. Quan el poc valor el demostren ells.
És evident que els catalans no som perfectes, però tampoc necessitem ser-ho. Demostrem ser més persones.
Ahir, amb la final de futbol, em vaig adonar que hi ha milions de persones que s'obliden de com de malament va tot i dels problemes. També m'he adonat de la hipocresia que hi ha. Avui Xavi Hernàndez, Iniesta, Piqué i molts jugadors del Barça són herois, però la temporada següent, quan tornin a vestir amb l'equip blaugrana, tornaran a ser uns "putos culés" o algun també uns "putos catalanes". Doncs això, és vergonyós.
Deixar que Espanya ens governi o pugui amb nosaltres es com deixar que el llop vigili les gallines. No tenim per què acabar sotmesos per un país que no ens mereix. Amb la lluita s'aconsegueix la llibertat; i que surtin sols de la crisis, sense la nostra ajuda que tant necessiten encara que no ho admeten.
Bon cop de falç, bon cop de falç, defensors de la terra. Bon cop del falç.
Que tremoli l'enemic, en veient la nostra ensenya. Com fem caure espigues d'or, quan convé seguem cadenes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada